Resum de la desena sessió del Postgrau del Projecte Xarxa

Resum de les sessions del dia 7 de febrer de 2006

A la sessió de treball de seguiment del projecte cada centre ha estat treballant en el seu projecte. Nosaltres hem estat fent els últims retocs a les aplicacions creades amb el Moodle i posant a la xarxa els resums de les nostres activitats, tant al postgrau com al centre.

La sessió temàtica ha tingut com a tema central els mitjans audiovisuals. El Sr. Agustí Coromines, productor i realitzador d’audiovisuals i amb una llarga experiència en la creació d’audiovisuals en el mon educatiu ens ha parlat de la “ Comunicació audiovisual a l’escola”, contestant dues preguntes: Per què és necessari introduir la comunicació audiovisual a l’escola? i com s’ha de fer?

La necessitat d’introduir els audiovisuals a l’escola va lligada a la creació de nous entorns dins l’aula i al desenvolupament paral·lel que des de sempre s’ha donat entre l’escola i els nous mitjans dels que disposa la societat.

El creixement exponencial que ha tingut a la societat el coneixement global (xarxa), fa necessaria la integració de nous entorns a l’aula diferents de l’entorn físic: l’entorn mediàtic, el social,.... La comunicació audiovisual permet de manera ràpida i senzilla aquesta integració.

D’altra banda, de la mateixa manera que la creació de la impremta va fer evolucionar l’escola des d’un model basat en el discurs i en la transmissió oral de coneixements a un model on la informació queda fixada en els llibres, ara, la comunicació audiovisual ofereix una nova manera de mediar entre el qui diu i el qui rep la informació. Aquesta nova tecnologia també planteja canvis en el model d’escola. L’escola s’ha d’adaptar a diferents fonts d’informació, a més a més de la tradició oral i els llibres ara cal que s’incorporin a l’escola les fonts d’informació que creen els mitjans audiovisuals.

En quant a la resposta a la pregunta de com s’ha d’introduir la comunicació audiovisual a l’escola cal tenir en compte dos vessants molt diferents d’aquest tipus de comunicació: la lectura i la creació.

Donat que hi ha un gran debat entorn als models que es mostren en els mitjans audiovisuals, cal que des de l’escola es fomenti un esperit crític en la “lectura” d’aquests missatges i com només es pot criticar des del coneixement caldria establir un currículum d’aprenentatge sobre la comunicació audiovisual des dels tres anys fins els setze ja que els materials audiovisuals es “desmunten” quan es veuen d’una manera diferent analitzant també com han estat dissenyats i que pretenien transmetre.

La creació és un altre aspecte molt interessant de la comunicació audiovisual. Es poden crear diversos tipus de missatges audiovisuals. Dos dels que s’adapten millor al mon educatiu són els reportatges documentals i la creació d’històries. La premissa bàsica en tots dos és saber que volem dir.

En el reportatge documental cal seguir diferents fases: recopilació de la informació, organització de la informació obtinguda i elaboració d’un guió i una maqueta. Tot això cal fer-ho tenint en compte que el resultat no pot ser un text il·lustrat.

En la creació d’històries el més important és la creació de personatges. Els aspectes fonamentals en la creació de personatges són : els indicis externs, és a dir el seu aspecte físic ( com va vestit i pentinat, si és alt o baix ........), els indicis interns, és a dir com és el seu mon interior (com reacciona davant les situacions plantejades, quin llenguatge utilitza, si és un heroi o bé un altre tipus de personatge, ....). És bàsic que aquests dos aspectes lliguin (un personatge pentinat amb una cresta no pot fer servir un llenguatge noucentista).

L’altre aspecte fonamental de la creació dels personatges és el paper que juguen en la relació amb els altres. Cal que tinguin contradiccions per què ens hi puguem identificar millor, no poden ser personatges neutres i cal ser molt curosos a l’hora de triar el lloc i el temps en el qual estan situats.

D’altra banda a la història sempre cal plantejar conflictes, no es pot obviar que els grans èxits sempre han estat lligats a estructures narratives molt determinades: contes de fades, narracions històriques, herois, ...... El plantejament i la resolució d’aquests conflictes permeten treballar l’educació en valors d’una manera molt participativa.

Un cop hem conegut una mica millor alguns aspectes teòrics de la comunicació audiovisual a l’escola, el professor Jordi Sedó de l’escola Giroi ens ha explicat la seva experiència.

El projecte “Històries animades” és un treball cooperatiu on els propis nens eduquen a d’altres nens. Aquest projecte consisteix en la creació d’una història fent servir dibuixos animats. Es va dur a terme la primera realització durant el curs 04-05 i aquest curs s’està repetint l’experiència.

Els consells bàsics que cal destacar d’aquesta experiència són la necessitat de demanar col·laboracions externes per a la part tècnica i no perdre mai de vista els objectius didàctics dels nivells en els que treballem, en el cas d’aquest projecte: aprendre a escriure.

El professor Jordi Sedó ens ha transmès molt bé com ha estat d’engrescador per als alumnes el projecte, ja que la introducció dels audiovisuals ha estat un element molt fort de motivació tant per als pioners com per als alumnes actuals que ja han vist el resultat del primer projecte.