Segona Sessió del Postgrau del Projecte Xarxa

El dia 15 de novembre es va inaugurar oficialment el postgrau.

L’acte que va tenir lloc al Centre Tecnològic Universitari de Granollers, va comptar amb la presència de:
El Sr. Joan Badia, Subdirector de Formació del Professorat del Departament d’Educació.
El Sr. Ramon Barlam, Cap de Servei de la Societat del Coneixement de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació.
La Sra Isabel Alcalde , Regidora de processos estratègics i participatius de l’Ajuntament de Granollers, comissionada d’universitats.
El Sr. Josep Ma Lloreda, president de l’empresa KHLLOREDA, en representació de les empreses que donen suport al Projecte xarxa.
La Sra Pilar Comes professora de l’UAB i coordinadora del Postgrau.
I, la Doctora Pilar Benajam i Argimbau que va impartir la lliçó inaugural.

Tots van coincidir en valorar molt positivament el Postgrau entre altres coses per la necessitat de crear nous espais formatius, que facilitin una docència lligada a la recerca i que utilitzin una metodologia més global. Es valorà també la innovació, però no només per la infrastructura (ús de noves tecnologies) sinó també pels continguts, la metodologia i per un factor imprescindible que és la xarxa humana. Es remarcà també que, d’aquesta manera s’aconsegueix crear una virtualitat amb presencialitat per això aquest projecte a nivell comarcal que ha reunit a molt diversos estaments de la societat.

La Dra Pilar Benajam en la lliçó inaugural titulada: “L’educació de la ciutadania en la societat del coneixement”, ens va fer una breu descripció de la Teoria del Coneixement. Aquesta teoria es basa en la idea de que cada persona crea xarxes mentals que li permeten interpretar el món que l’envolta. Això crea móns tancats i subjectius que van evolucionant ja que el procés de comprensió del món es continu. Contínuament el cervell s’autoregula i no ho pot fer independentment del món que l’envolta i al qual observa. La realitat interactua amb l’individu i mitjançant l’assaig i l’error , en el cas dels nens petits, i amb la relació a través del llenguatge amb altres persones, que observen i interactuen en aquest mateix món, es van reordenant les realitats pensades, és a dir, es va aprenent.
El paper de l’escola és reorganitzar les experiències i les vivències dels alumnes, però és imprescindible que aquests vulguin posar les seves xarxes mentals al servei d’aquesta finalitat. Quan això passa s’aprèn.
D’altra banda la ciència és la resposta que la comunitat científica dóna als problemes que la realitat va plantejant, per tant no és del tot objectiva sinó que és un producte social, històric i per tant relatiu. La realitat admet el canvi, el dubte. Per tot això més que ensenyar coneixements , l’escola ha d’ensenyar a aprendre i a seguir aprenent, aquest és l’objectiu en una societat en que hi ha tantes informacions a l’abast de tothom.

La proposta didàctica, per tant, ha de tenir en compte tot el que s’ha dit fins ara i s’ha de basar en tres idees: cada persona aprèn de diversa manera, crea xarxes mentals segons la seva interpretació de la realitat; és important saber que i com pensen tant el professor com l’alumne; ha d’estar basada en la comunicació i la interacció.
La metodologia d’aquesta proposta podria basar-se en cinc passos:

1r Què es vol aprendre?
2n Recerca d’informació
3r Comunicar als altres la informació de manera organitzada.
4t Discutir la informació i argumentar-la
5è Fer una interpretació individual

Amb tot això es pretén avançar en la complexitat del coneixement.

D’altra banda l’escola també ha d’educar en els valors democràtics : Llibertat entesa com a capacitat de pensar, Igualtat com a capacitat de diàleg (només es dialoga amb qui es valora com a igual) i cooperació com a participació en la construcció del coneixement. Però no es pot separar la manera en què aprèn de la formació en valors. No es necessària una formació en valors apart dels altres aprenentatges, la mateixa manera d’aprendre porta implícits aquests valors que cal aprendre. La construcció de la ciutadania no es pot deslligar de la construcció del coneixement.